Si, tristor ...
No se m'acut cap paraula millor per descriure el desanim en el qual es troba la existencia actual, tan en un plà científic com personal.
No me'n surto amb la tesi, si més no en un dels seus espero que multiples apartats, i no me'n surto amb el pla laboral (diguem-n'he que l'aportació universitaria a la meva butxaca s'ha vist mermada en un 50%).
50%, un valor que ni aconsegueixo generar de bootstrap!
50%, un llindar que sempre cal superar i ara,malgrat fer-ho, implica ser inferior a la mitja
50%, un estat que molts voldrien qualificar de superb i que jo ni puc valorar
50%, la dedicació que hauria de dedicar a la tesi i a la suposada docencia
50%, la esperança de vida que tinc ara mateix
50%, de possibilitats de no acabar
50%, menys d'orgull i d'empenta
50%, del temps per acabar
50%, de feina escrita
10%, d'energia a les bateries
0% de ganes
0% de tot
0% de rés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Ostres Marquitos, no diguis això! Els finals de tesi sempre són molt i molt durs, però no et desanimis. Ara és quan més forces necessites perquè si decaus entraràs en una espiral cada cop més difícil de pessimisme i falta d'energia. Tu quan ho necessitis i vulguis, només m'ho has de dir i quedem per petar-la! I et deixo xerrar només a tu (i ja saps que a mi em costa callar ;oP).
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada