Com a casa?

Avui aprofitant que feia sol (si, he dit sol!!, pero no calor … a les 12h hi havia 5ºC a Namur) he sortit a fer el volt i dinar fora de casa.

He escollit un bloc que ja donaba bona impressió desde el primer dia. I mira tu per on … tot i el preu (38€) he dinar com un senyor. I a mes concepte "català-español-italià". Bevent un vi de la DO Toro mol bo (Muruve) i sabent que hi ha Castell de Peralada blanc. Uhm … al final l'elecció a resultat més que encertada per la combinació d'ambient, menjar, musica i servei. M'han convidat al tallat (els he ensenyat que era un tallat :)) i a la grapa de postres. Eps, postres … crema catalana, senyors!! no com la de la iaia, però … per estar fora prou bé!

En fi, que el dinat genial i en acabat per "berenar" diria .. m'he trobat a un company de la facultat que m'ha convidat a compartir cervesses amb ell, la seva parella i una amiga. M'han introduit al mon de la cervessa belga. La cosa ha anat una mica així.

Et bé de gust una cervessa?

Si, ja que hi som, si … una cervessa anirà bé (tonto de mi he pensat en la varietat "del pais" (estrella, san miguel, moritz, mahou, cruzcampo i alguna d'importació britanica o belgo-holandesa).

Que vols pendre: rossa, morena, negra, densa, suau, aromatitzada, … i em senyalen una pissarra a la paret de la taverna (acollidora!!) amb un "suplement" atatxat al costat amb les cervesses de monestir (trapistes o de la Ordo Cisterciensis Strictioris Observantiae). Un total d'uns 50-60 cervesses diferents en un simple i normal establiment cervesser.

I jo … que pensó … i ara que? … i mira, he tret una moneda … l'he fet giravoltar … i el guanyador ha estat: una cervessa amb nom de sant (els que em coneixeu sabeu de la meva tendencia a no recordar noms!!) i una cervessa de monestir amb 8º feta a Rochefort més que densa.

Resultat final: conversa animada sobre política (belga, espanyola i francesa), esports (fútbol, waterpolo o gimnasia rítmica, que es millar per baixar l'alcohol en sang??) i origens i evolució de la simbologia scout (molt arrelat a Bèlgica!) i catòlica.

Eps, i tot per 6€ les dos birles. Bé, jo no diria birres, diria cervessa amb totems les lletres de lo denses que eren.

Així doncs … un dissabte assoleiat ben aprofitat (com diria el mestre pastisser!)

Bona nit i tapat

DGGEant a Namur ... segur?

Va haver-hi un temps que un servidor era conegut com a "dgge-man" per la cantitat de dgge's que feia (mai sense superar segons quins limits, eh Gela!!), però vet aquí que quan més amunt arribes, més fort te la fots.

Ja fa dos-tres dies que breguem amb una dgge important, no per mi sino per un company pre-doc del laboratori, i mira ... divendres 19:00h i maleïnt el resultats. Oblidem obrir l'aixeta del "refilling", un gel no ha quallat o s'ha fet "a la brassa" (plasencia et al 2010) i l'altre ha generat una bombolla entre l'stacking i el gel desnaturalitzant.

Opcions ... només una ... patacada forta!!

Sort de la bona voluntat, però avui toca "copa de vi"!!!

I no hi ha nutella abans perque al despatx no en tinc!

En fi nois,

Que m'he deixat en Son Goku a casa i crec que demanaré que pugi ben aviat!

Au, fins la propera

PS, per sort jo tinc xarxa aquí i a casa i puc continuar el meu bloc :)

(algú se sent al·ludit??)

Opopops!!!

Potser ja van sent hora, no?

N'hi ha uns quants que esperaveu aquest post, aquest comentari, aquesta reflexió personal.

Però la farem en serio i sense cap maldat, perque ja hi ha prou maldat en eixe món.

Si, Namur té Opopops.

hi ha molta joventut i totes van de dues maneres:

o ben abrigades i tapades perque fa fred (una veritat com un temple!!!)

o curtes i escotades sota d'un abric/plumon (que fa fred!!)

Però totes son altes i porten sabates de talo i/o xancles malgrat plogui!!; unes cracks!!

A part tota la ciutat està plena de botigues de roba i perruqueries!!; i això vol dir que hi ha gent que hi va a comprar!!!

Bé … si voleu mé sinformació només us puc aconsellar fer un estudi de camp!!

Nota breu

Avui nota breu

Us faig una nota ben curta per que no us penseu que m'oblido de passar la nota del día. A les 16:00 he mirar per la finestra del despatx (dona a la part interior ajardinada d'un dels edificis de la facultat) i mirava el cel pensant que estava molt ennuvolat. Però no!!, era fosc!!!

Si, a les 16:00 semblen les 19:00 de casa i ara, a quarts de 20:00 sembla que estigui tornant del basc (eis!! qui espero que hi sigueu tots avui!!! NOE bon viatge!!!) a quarts d'una o de dues!!

En fi … es negra nit

Bona nit i tapat!

Mudança!

Si, mudança!!!

Després d'enfonsar-me en veure l'habitació que "suposadament" havia de tenir durant el primer mes (o més temps si calia) avui la cosa ha canviat radicalment. He parlat amb la encarregada de gestionar el lloguer de pisos i habitacions per a professors visitants i post-doc per tal de canviar d'espai. Ràpidament han sortit a la llum dos estudis (ara si, això són els estudis que ofereixen a la web!!) que he anat a visitar tot just després de dinar amb la encarregada. I ves per on són en llocs "apartats" dels bars d'estudiants, ben amoblats i equipats.

Després d'una breu meditació ... m'he decidit pel que tenia més llum natural tot i ser un pèl més petit que l'altre. Però entre la llum natural, la distribució i el sofa poang de pell m'han acabat de decidir.

El pis és a la rue Grandgagnage ... però no us dono més dades ... qui el vulgui veure .. ja sap on anar!!

En breu penjaré el post més desitjat pels "aixelabrats" dels meus amics (Opopops!!!) ... en breu, ara encara som en etapa "treball de camp i recolecció de dades". Aviat "tractament estadístic i resultats"

Primeres impressions

La primera impressió que m’he endut de Namur, a part de la pròpia ciutat, ha estat la de l’habtiació de 25 m² que m’ha assignat la universitat pel primer mes. De fet, ara amb la prespectiva del segon dia, no entenc perque em vaig sorpendre tant. L’habitació és com la ciutat. Decadent en els habitatges i gris en l’ambient. Com l’habitació. Tot allò que l’Hugo m’havia aconsellat que no tingués l’habitació és el que té. Un únic espai amb llit (de matrimoni), un poang (Ikea) amb més taques que la camisa d’un pintor, dues taules de conglomerat i potes metàl·liques i la cuina. La cuina, dos fogons d’inducció sense extractor en un momble que per anys i anys d’humitat està prou malmés com per formar part dels “special olympics” de les cuines. Ah, ja m’en descuidava. Hi tinc una pica per rentar-me les mans i la cara quan em llevi, però el bany i la dutxa són comunitaries per tot el passadís (9 habitacions de 2 persones). Però el millor de tot és que dona al carrer on hi ha la facultat sóc a 2 minuts de l’edifici on itnc el laboratori, però això també vol dir (i més tinguent l’habitació al cantó del carrer) que tot el soroll (sóc al 2on pis) del carrer se sent desde l’habitació. I tenim com a premi un bar de copes d’universitaris just a sota. La monda, dissbate a la nit ja vaig descobrir que als universitaris d’aquí els agrada fer eslaloms pel càrrer esquivant els cotxes que venen de cara. Tot plegat, per una persona “iaia” o “quajada” com jo, doncs ... home, xoca. Això no em sap greu i és fins a cert punt comprensible, però el que em va molestar i impactar dissabte va ser ... passar de casa meva a això. I clar, va ser un pèl dur. Però mirem-ho amb bons ulls i en possitiu. Pitjor era com estava a Bukavu, tot i que no hi ha masses diferencies. Aquí estic sol, a Bukavu tenia companyia de 2, 3, 4, i més potes!!!. Aquí només m’acompanyen dos dits de pols a les “cortines”, tipus despatx dels nostres pares als anys 70-80.

La ciutat, no en tenia una imatge formada de les anteriors visites, doncs sempre havien estat visites de metge. Tot dissabte vàrem estar passejant per la ciutat i mira ... té coses prou interessants i curioses. La primera, tot dissabte al matí just davant de la facultat (també davant de casa, evidentment) hi ha mercat. De roba, carn, peix, fruita i verdura, menjar precuinat ... de tot, com a Palafrugell. I mira, això estar molt i molt bé. Vàrem trobar un forn de pa ambulant amb uns croissants prou bons, no tant com els de la croissanteria, però no els faig cap lleig!!. Passejant vàrem trobar tot de restaurants prou interessants, no he comprovat ni la qualitat ni el preu, però ... tinc temps, no??. També hi ha força botigues de xocolata!!! I clar, no ens vàrem poder resistir i vàrem entrar en una. BRUTAL!!! Quina temptació de xocolata (així és diu el que vàrem menjar!!!). Hi ha tot de carrerons a la part antiga de la ciutat que l’han de fer molt agradable de gaudir i de passejar amb tranquil·litat. Una cosa a destacar, que crec que val la pena dir, és que és una ciutat de noies. Que vull dir, que està plena de botigues de moda, tendencia, material vari femení i totes elles decorades amb “estil i classe”. Les noies entre les botigues i la xocolata ho teniu clar!!. De tota manera, la ciutat és prou agradable, tot i que ara per ara se’m presenta freda, humida i grisa, molt grisa. I el que em preocupa és que tot just som a finals de la tardor. Qué passarà a l’hivern??. Patirem una mica, crec. Menter estic escrivint això (diumenge a la tarda), la gent comença a sopar i comprobo el ritme nocturn d’un diumenge qualsevol. Els estudiants de fora de la ciutat arriben i tot el carrer s’omple del soroll inconfusible de les rodes de les maletes picant al terra de les aceres. Pura vida universitaria.

Dissabte el nou jefe, en JP Descy, em va recordar el camí del laboratori i em va donar molts i molts ànims. Em va recordar que ell no és un jefe que estigui asobre, que vol que faci la meva i que el postdoc és meu i no pas per ell. Per tant, que faci i desfaci al meu aire. Ais ... això és el que em preocupa més. Però ja veurem com surt. Dilluns serà dia de retrobaments (amb en Bruno) i de burocràcia. Espero que tot estigui bé, que no calgui pensar en una escapada urgent a Palafrugell perque em falta algo. I espero poder parlar amb la responsable dels pisos per mirar de demanar un canvi a un lloc una mica millor, més car, però millor acondicionat. Ja veurem.