Pluja - café - whistle songs

Després d'un llarg dissabte fent "dissbate" ha arribat l'hora del café!

Obro una llauna de café Illy mmmm

Obro internet i bsuco les darrers noticies ...

Gadafi i Libia continuen en portada, els resultats dels primers partits de la lliga de futbol "nacional", els resultats dels partits de la mateixa lliga de basket ...

I mira, ves per on un enllaç amb els xiulets que més han triomfat als darrers temps, al cinema o a la publicitat.

I clar ... un dels millors ... "Life of Brian" ... "always look at the right side of life" ...

Però sense menysprear al sr. Bobby Macferrin, sr. Otis Redding o als més propers Scorpions!

Serenor i pluja ... i la nit ja s'apropa a Namur ... uns minuts i serà negra nit ...

Nota de premsa al CSIC

De tant en tant tinc un dubte existencial.

És un dubte no gens vanal, però ... si una mica ... egocèntric.

Ves per on ... de vegades mirar-se l'ombligo és un sà excercici.

I els meus dubtes venien de la utilitat o no de la nostra recerca, de si els dies destinats a la ciència i la recerca tenien alguna repercussió més que no fos la mera publicació (previ pagament d'uns drets ... ) de la nostra recerca en unes revistes de divulgació limitada per a la societat.

Però avui he rebut (gràcies Bo) aquest enllaç del CSIC.

I podreu trobar un sentit (no l'únic) de la recerca que fem els ecòlegs microbians.

I jo recordo especialment els dies passats durant el mostreig dels ambients que surten a la fotografia de la dreta.

No està gens malament.

Salut

Qüestió de mides

En aquest món en el que vivim sembla mentida, però tot continua sent qüestió de mides.

He anat a fer-me targeta de resident a Namur. Per tal d'identificar-me em demanen que els hi porti una foto mida carnet. Jo que sóc noi previsor i ben educat en porto de fetes de Palafrugell. La meva sorpresa salta quan la senyora de l'ajuntament em diu: "és massa petita aquesta foto" (no vull conyes ara amb el tema "mini-tapers").

I jo que li dic: és la mida "foto-carnet" a Catalunya; jejeje.

I ella amablemente em dona un paperet amb les mides de les fotos carnet a Bèlgica:

4.5x3.5 cm de foto amb la cara centrada fent un màxim de 4.0 cm i un mínim de 2.5 cm.

Vol dir això que són més cap grossos?? o que ho tenen tot més gran??

No ho sé i no sé si cal saber-n'he més

Com deia aquell: en questió de mides val més no ficar-s'hi.

Dinar ...

Ni màs ni menos

Bon vi (gràcies TT); bon menjar (gràcies Marci sr. Buitoni) i sol …

Ara flatta bon café (bne avian "blue mountain")

Avui jornada de diumenge completa. Matí de passeig, trucada recofortant i gratificant, de gaudir d'un riu en plena crescuda per les darreres pluges (Meuse). He trobat un mercat de vell, estil Forallac, amb vells vinils (inclús dels petits!!BUSCA AIXÒ!!), roba de 2ª mà (segur? potser de 4ta i tot!!), aparells i estris varis, ceràmica i porcellana, vidre, eines antigues … en fi … cada diumenge a la riva esquerra del Sambre. Interessant. Per cert, quines cases en aquesta riba. Jo en vull una!! o els calers per mantenir-les!!!

Després a la cuina a preparar el dinar … pasta, sofregit de ceba i tomata (ben fet, amb amor i carinyo; quasi se'm crema per estar eescrivint això!!) i un bon vi del TT (Sodupe criança 2007, més que bo; no us faré ara mateix la nota de cata :)). I llàstima de no tenir ni postres ni el café per acabar d'arrodonir la jornada. Però tot arribarà, de moment … bon profit!!.

I tot amb bona música i un sol radiant que ha sortit al migdia. Fantàstic!.

A la tarda, quatre cosetes de feina … i a preparar-se pel Barça!!!

En fi … bon diumenge a tothom!!

Per fí ... Aigua ... Clor ... Nedar

Per fi

Després de 131 dies sense clor, aigua ni aquesta sensació de relax després de nedar ... avui he tornat a sentir-me aquàtic. A sentir les bombolles al respirar dins l'aigua, les bombolles pujant pel meu cos mentre vaig fent braçades i respirant mentre avanço metres. Però no ens equivoquéssim pas ... he dit metres, peròno masses més de 1500.

Que per haver estat 131 dies sense nedar, jo diria que està prou bé. Acceptable.

Una piscina prou rara, però suficient per a mi per a nedar i sentir-me altre cop "viu".

I encara millor, la sensació d'anar caminant pels carrers de Salzines i Namur, pels vols de quarts d'onze de la nit, amb tothom a casa i poc soroll i moviment pel carrer. Una sensació de relax, de ben estar, de feina enllestida. Rés ... sensació de vells vicis de joventut quan tornant a casa tenia la sensació d'haver acabat bé el dia pel sol fet d'haver anat a nedar.

Uhm ... clor ...

Bona nit