Qüestió de mides

En aquest món en el que vivim sembla mentida, però tot continua sent qüestió de mides.

He anat a fer-me targeta de resident a Namur. Per tal d'identificar-me em demanen que els hi porti una foto mida carnet. Jo que sóc noi previsor i ben educat en porto de fetes de Palafrugell. La meva sorpresa salta quan la senyora de l'ajuntament em diu: "és massa petita aquesta foto" (no vull conyes ara amb el tema "mini-tapers").

I jo que li dic: és la mida "foto-carnet" a Catalunya; jejeje.

I ella amablemente em dona un paperet amb les mides de les fotos carnet a Bèlgica:

4.5x3.5 cm de foto amb la cara centrada fent un màxim de 4.0 cm i un mínim de 2.5 cm.

Vol dir això que són més cap grossos?? o que ho tenen tot més gran??

No ho sé i no sé si cal saber-n'he més

Com deia aquell: en questió de mides val més no ficar-s'hi.

Dinar ...

Ni màs ni menos

Bon vi (gràcies TT); bon menjar (gràcies Marci sr. Buitoni) i sol …

Ara flatta bon café (bne avian "blue mountain")

Avui jornada de diumenge completa. Matí de passeig, trucada recofortant i gratificant, de gaudir d'un riu en plena crescuda per les darreres pluges (Meuse). He trobat un mercat de vell, estil Forallac, amb vells vinils (inclús dels petits!!BUSCA AIXÒ!!), roba de 2ª mà (segur? potser de 4ta i tot!!), aparells i estris varis, ceràmica i porcellana, vidre, eines antigues … en fi … cada diumenge a la riva esquerra del Sambre. Interessant. Per cert, quines cases en aquesta riba. Jo en vull una!! o els calers per mantenir-les!!!

Després a la cuina a preparar el dinar … pasta, sofregit de ceba i tomata (ben fet, amb amor i carinyo; quasi se'm crema per estar eescrivint això!!) i un bon vi del TT (Sodupe criança 2007, més que bo; no us faré ara mateix la nota de cata :)). I llàstima de no tenir ni postres ni el café per acabar d'arrodonir la jornada. Però tot arribarà, de moment … bon profit!!.

I tot amb bona música i un sol radiant que ha sortit al migdia. Fantàstic!.

A la tarda, quatre cosetes de feina … i a preparar-se pel Barça!!!

En fi … bon diumenge a tothom!!

Per fí ... Aigua ... Clor ... Nedar

Per fi

Després de 131 dies sense clor, aigua ni aquesta sensació de relax després de nedar ... avui he tornat a sentir-me aquàtic. A sentir les bombolles al respirar dins l'aigua, les bombolles pujant pel meu cos mentre vaig fent braçades i respirant mentre avanço metres. Però no ens equivoquéssim pas ... he dit metres, peròno masses més de 1500.

Que per haver estat 131 dies sense nedar, jo diria que està prou bé. Acceptable.

Una piscina prou rara, però suficient per a mi per a nedar i sentir-me altre cop "viu".

I encara millor, la sensació d'anar caminant pels carrers de Salzines i Namur, pels vols de quarts d'onze de la nit, amb tothom a casa i poc soroll i moviment pel carrer. Una sensació de relax, de ben estar, de feina enllestida. Rés ... sensació de vells vicis de joventut quan tornant a casa tenia la sensació d'haver acabat bé el dia pel sol fet d'haver anat a nedar.

Uhm ... clor ...

Bona nit