Yosu

Ara fa 4 dies vaig perdre un amic.

Si, jo el considerava un amic com ell (i el seu germà) m'hi consideraven.

En Yosu ens va deixar, ja no podia més, el seu cos ja no va poder lluitar més. El seu cos es va rebelar en contra d'ell i, ell, en contra del seu cos. Es va veure obligat a jugar una partida d'escacs que tenim perduda sempre. Però ell va aconseguir arreconar-la, a la mort, per dos cops. Té dues criatures petites en aquest mon. Dues maravelles per les quals, la seva dona i nosaltres, els seus amics, podrem recordar-lo sempre. I la nostra companya de camins, la mort, no podrà mai treure'ns això. El llegat d'en Yosu.

Ens varem coneixer l'estiu del 2003 en un viatge on varem coincidir tots 7, ells 4 (Yosu, Marga, Javivi i Imma) i nosaltres 3 (Yolanda, Silvia i jo). D'aquella setmana de compartir seient del darrera en un autocar atrotinat pel desert de tunissia en va sorgir una gran amistat que es va anar forjant amb el temps. Ells desde la capital de l'estat i nosaltres desde la nostra capital.

Sembla estrany, però compartiem molestes coses. Aficions, "exits" esportius, ganes emprenedores, joventut, edat ... en fi ... poc i alhora molt.

I dijous passat ja no va poder lluitar més. Ni la seva dona, fills, germà, familia, amics ... rés va poder ajudar-lo a enfrentar-se a la inexorable e inevitable hora. Però varem poder dir-li adeu i acompanyar-lo en ell i a la seva familia en aquell moment tant i tant dur.

Jo ho vaig viure d'una manera molt complicada i enfrontada. Sóc cientific i tinc una visió cientifica del món, per tant contraposada a la religiositat i a la creença de que hi ha quelcom que ens guia en aquest camí. Per una banda, hi ha diverses raons que justifiquen que el nostre cos s'esgoti, s'aturi i fineixi. Si, no deixem de ser organismes vius que tenim "data de caducitat". I un cop arriba aquesta, per freda que sembli, tot s'acaba i no crec que hi hagi ningú que ens digui: has estat bo? que ens jutji i ens destini ... a dalt o abaix.

Només puc dir que em va entristir molt i molt la seva pèrdua i veure com ens hem quedat els que encara no sabem la nostra data de caducitat.

Yosu sempre et recordarem.

Acabant

Un pensaria que arribats en aquest punt, la tesi i tot allò que implica la seva escritura i publicació hauria d'estar molt més que enllestit. Però no és així. I és que malgrat la edat i les experiències previes en el món, magnífic e impressionant per cert, de la ciència un servidor hauría d'estar, com dir-ne, una mica més curtit. Ja tinc la pell dura, ja, però no tant com em pensava.

Avui podriem dir que ens acostem a tancar el que ja ha passat a ser el capítol dos de la meva tesi. Si, l'aventura africana d'un servidor, que va servir per posar-me el sobrenom de "mzungo", s'està tancant a nivell de recerca molecular. Si la DGGE d'avui ens dona un resultat més o menys acceptable i/o sorprenent, la caracterització del llac Kivu a nivell filogenetic i funcional pel que fa als archaea es veurà gratament acomplerta. Si, sabrem quí hi ha i que podrien fer.

Confirmem la diversificació dels Archaea en multitud de lloc, l'ubiquitisme!, i la seva gran versatilitat metabólica, oxidació d'amoni, i possible fixació de carboni.

Que més voleu!

Però, més d'un es podria preguntar ... >Estas fent referencia al capítol 2, per tant, hi ha un capítol 1?> Per que no en fas referéncia?>

I jo hauria de contestar les meves raons per les quals el capítol 1 està quelcom marginat. Ben bé no és així, però avui no hen parlarem d'ell. Ni d'ell ni de com serà, al final, la meva tesi que ara per ara es considerada una tesi "no pop-pop".

I rés ... vaig a veure com va el gel i el voltatge i l'amperatge del sistema D-Code de BioRad on està corrent l'última DGGE i marxarem a meditar sobre el perque de les drogues i els esportistes d'elit (lectura recomenada: Mañana lo dejo, Pedro "Toto" Garcia, Ed. Bresca).

En fi ... salut i archees per tots

Marc