Yosu

Ara fa 4 dies vaig perdre un amic.

Si, jo el considerava un amic com ell (i el seu germà) m'hi consideraven.

En Yosu ens va deixar, ja no podia més, el seu cos ja no va poder lluitar més. El seu cos es va rebelar en contra d'ell i, ell, en contra del seu cos. Es va veure obligat a jugar una partida d'escacs que tenim perduda sempre. Però ell va aconseguir arreconar-la, a la mort, per dos cops. Té dues criatures petites en aquest mon. Dues maravelles per les quals, la seva dona i nosaltres, els seus amics, podrem recordar-lo sempre. I la nostra companya de camins, la mort, no podrà mai treure'ns això. El llegat d'en Yosu.

Ens varem coneixer l'estiu del 2003 en un viatge on varem coincidir tots 7, ells 4 (Yosu, Marga, Javivi i Imma) i nosaltres 3 (Yolanda, Silvia i jo). D'aquella setmana de compartir seient del darrera en un autocar atrotinat pel desert de tunissia en va sorgir una gran amistat que es va anar forjant amb el temps. Ells desde la capital de l'estat i nosaltres desde la nostra capital.

Sembla estrany, però compartiem molestes coses. Aficions, "exits" esportius, ganes emprenedores, joventut, edat ... en fi ... poc i alhora molt.

I dijous passat ja no va poder lluitar més. Ni la seva dona, fills, germà, familia, amics ... rés va poder ajudar-lo a enfrentar-se a la inexorable e inevitable hora. Però varem poder dir-li adeu i acompanyar-lo en ell i a la seva familia en aquell moment tant i tant dur.

Jo ho vaig viure d'una manera molt complicada i enfrontada. Sóc cientific i tinc una visió cientifica del món, per tant contraposada a la religiositat i a la creença de que hi ha quelcom que ens guia en aquest camí. Per una banda, hi ha diverses raons que justifiquen que el nostre cos s'esgoti, s'aturi i fineixi. Si, no deixem de ser organismes vius que tenim "data de caducitat". I un cop arriba aquesta, per freda que sembli, tot s'acaba i no crec que hi hagi ningú que ens digui: has estat bo? que ens jutji i ens destini ... a dalt o abaix.

Només puc dir que em va entristir molt i molt la seva pèrdua i veure com ens hem quedat els que encara no sabem la nostra data de caducitat.

Yosu sempre et recordarem.