La primera impressió que m’he endut de Namur, a part de la pròpia ciutat, ha estat la de l’habtiació de 25 m2 que m’ha assignat la universitat pel primer mes. De fet, ara amb la prespectiva del segon dia, no entenc perque em vaig sorpendre tant. L’habitació és com la ciutat. Decadent en els habitatges i gris en l’ambient. Com l’habitació. Tot allò que l’Hugo m’havia aconsellat que no tingués l’habitació és el que té. Un únic espai amb llit (de matrimoni), un poang (Ikea) amb més taques que la camisa d’un pintor, dues taules de conglomerat i potes metàl·liques i la cuina. La cuina, dos fogons d’inducció sense extractor en un momble que per anys i anys d’humitat està prou malmés com per formar part dels “special olympics” de les cuines. Ah, ja m’en descuidava. Hi tinc una pica per rentar-me les mans i la cara quan em llevi, però el bany i la dutxa són comunitaries per tot el passadís (9 habitacions de 2 persones). Però el millor de tot és que dona al carrer on hi ha la facultat sóc a 2 minuts de l’edifici on itnc el laboratori, però això també vol dir (i més tinguent l’habitació al cantó del carrer) que tot el soroll (sóc al 2on pis) del carrer se sent desde l’habitació. I tenim com a premi un bar de copes d’universitaris just a sota. La monda, dissbate a la nit ja vaig descobrir que als universitaris d’aquí els agrada fer eslaloms pel càrrer esquivant els cotxes que venen de cara. Tot plegat, per una persona “iaia” o “quajada” com jo, doncs ... home, xoca. Això no em sap greu i és fins a cert punt comprensible, però el que em va molestar i impactar dissabte va ser ... passar de casa meva a això. I clar, va ser un pèl dur. Però mirem-ho amb bons ulls i en possitiu. Pitjor era com estava a Bukavu, tot i que no hi ha masses diferencies. Aquí estic sol, a Bukavu tenia companyia de 2, 3, 4, i més potes!!!. Aquí només m’acompanyen dos dits de pols a les “cortines”, tipus despatx dels nostres pares als anys 70-80.
La ciutat, no en tenia una imatge formada de les anteriors visites, doncs sempre havien estat visites de metge. Tot dissabte vàrem estar passejant per la ciutat i mira ... té coses prou interessants i curioses. La primera, tot dissabte al matí just davant de la facultat (també davant de casa, evidentment) hi ha mercat. De roba, carn, peix, fruita i verdura, menjar precuinat ... de tot, com a Palafrugell. I mira, això estar molt i molt bé. Vàrem trobar un forn de pa ambulant amb uns croissants prou bons, no tant com els de la croissanteria, però no els faig cap lleig!!. Passejant vàrem trobar tot de restaurants prou interessants, no he comprovat ni la qualitat ni el preu, però ... tinc temps, no??. També hi ha força botigues de xocolata!!! I clar, no ens vàrem poder resistir i vàrem entrar en una. BRUTAL!!! Quina temptació de xocolata (així és diu el que vàrem menjar!!!). Hi ha tot de carrerons a la part antiga de la ciutat que l’han de fer molt agradable de gaudir i de passejar amb tranquil·litat. Una cosa a destacar, que crec que val la pena dir, és que és una ciutat de noies. Que vull dir, que està plena de botigues de moda, tendencia, material vari femení i totes elles decorades amb “estil i classe”. Les noies entre les botigues i la xocolata ho teniu clar!!. De tota manera, la ciutat és prou agradable, tot i que ara per ara se’m presenta freda, humida i grisa, molt grisa. I el que em preocupa és que tot just som a finals de la tardor. Qué passarà a l’hivern??. Patirem una mica, crec. Menter estic escrivint això (diumenge a la tarda), la gent comença a sopar i comprobo el ritme nocturn d’un diumenge qualsevol. Els estudiants de fora de la ciutat arriben i tot el carrer s’omple del soroll inconfusible de les rodes de les maletes picant al terra de les aceres. Pura vida universitaria.
Dissabte el nou jefe, en JP Descy, em va recordar el camí del laboratori i em va donar molts i molts ànims. Em va recordar que ell no és un jefe que estigui asobre, que vol que faci la meva i que el postdoc és meu i no pas per ell. Per tant, que faci i desfaci al meu aire. Ais ... això és el que em preocupa més. Però ja veurem com surt. Dilluns serà dia de retrobaments (amb en Bruno) i de burocràcia. Espero que tot estigui bé, que no calgui pensar en una escapada urgent a Palafrugell perque em falta algo. I espero poder parlar amb la responsable dels pisos per mirar de demanar un canvi a un lloc una mica millor, més car, però millor acondicionat. Ja veurem.
